Explicació detallada de la selecció de l'estil de lletra per al disseny de mostra publicitària

Quan es dissenya una mostra, la combinació de l'ús de tipus de lletra segueix una regla tradicional: un treball de disseny de mostra només hauria de seleccionar i utilitzar dues famílies de tipus de lletra. Com a suggeriment bàsic, aquest és un bon punt de partida; proporciona un marc per buscar el màxim contrast, i també demana al dissenyador de mostres que desenvolupi la seva capacitat de supressió. En cert sentit, la intenció d'aquesta norma és establir una clara relació jeràrquica; com més tipus de tipus de lletra s'utilitzin en la producció de mostres, més difícil serà per als lectors classificar-los i més difícil serà per a ells recordar la intenció del dissenyador en el maneig de diferents components d'informació.
Per descomptat, entre totes les regles de disseny de mostres, el context juga un paper crucial per determinar si s'ha de complir aquesta limitació. La complexitat de la informació a presentar és un aspecte que cal tenir en compte; mentre que la neutralitat global, la coherència i l'expressivitat també són aspectes que s'han de tenir en compte. Si una obra necessita utilitzar set o vuit tipus de lletra diferents per transmetre la informació adequada, seguiu endavant i feu-ho (però l'elecció hauria de ser sàvia).
El contrast entre les fonts disposades és d'una importància crucial. L'únic motiu per canviar un tipus de lletra és aconseguir un efecte de contrast, de manera que el contrast produït per la combinació de tipus de lletra es pot identificar clarament. En cas contrari, per què molestar-se? L'enfocament habitual és fer que el tipus de lletra gruixut sembli lleuger, el tipus de lletra ample sembli estret o afegir amplada al tipus de lletra o utilitzar un tipus de lletra sans-serif amb un estil neutre per contrastar amb un tipus de lletra serif en negreta o un estil escrit a mà.
Tanmateix, en alguns casos de combinació de tipus de lletra, fins i tot en els exemples més extrems, cal que hi hagi una certa connexió estilística entre els tipus de lletra seleccionats per tal d'enriquir l'efecte de diàleg visual d'aquests tipus de lletra.
Per exemple, escollir un tipus de lletra sans-serif amb el mateix pes o amplada que un tipus de lletra serif pot crear una tensió similar o diferent i pot semblar molt precisa. La selecció de dos tipus de lletra serif amb pesos similars però amplades o contrastos molt diferents pot aconseguir una tensió similar. De vegades, aquesta elecció és funcional. Per exemple, si el tipus de lletra utilitzat per al text principal i la versió en negreta del mateix tipus de lletra de la mateixa família de tipus de lletra no tenen una diferència notable (és a dir, l'ús de negreta no aconsegueix l'efecte desitjat), s'hauria d'utilitzar un altre tipus de lletra amb una forma similar però en negreta. Identificar les diferències en els detalls de la font i utilitzar-les per triar una font és un pas important per seleccionar una combinació de tipus de lletra clara. En general, s'aconsella evitar combinar dos tipus de lletra amb estils semblants tret que les seves diferències siguin prou evidents perquè el lector mitjà les pugui notar. Per exemple, la font Calson i la font Baskerville són dues fonts serif de transició amb eixos, pesos, amplades i formes terminals semblants. Utilitzar-los junts no és un bon enfocament. Tanmateix, combinar el tipus de lletra Bodoni (un tipus de lletra serif modern amb un contrast extrem) i el tipus de lletra Glypha (un tipus de lletra serif en negreta amb un pes de traç constant però una amplada i un eix similars) pot ser molt impressionant.
Hi ha una altra possibilitat, que és que dos tipus de lletra similars amb mides de punt completament diferents també puguin aconseguir uniformitat en el pes del traç quan les mides de lletra són diferents. Per exemple, les lletres majúscules de la font Futura Heavy de 7-punts tenen un pes equivalent als traços de la font Univers 45 de 13-punts. Tots dos són tipus de lletra sans-serif, i les diferents mides de tipus de lletra creen un contrast en el disseny i la linealitat, de la mateixa manera que el pes del tipus de lletra Futura més petit s'aproxima al del tipus de lletra Univers 45 més gran. La naturalesa històrica del tipus de lletra també té un impacte en la combinació de tipus de lletra. Com que els lectors normals solen tenir certes associacions específiques a causa de les característiques del disseny clàssic o modern de la pròpia font, els períodes històrics en què es barregen fonts relacionades o completament diferents poden ajudar a generar informació addicional: una lletra majúscula romana, com la font Trajana, combinada amb una font geomètrica sans-serif com la font Futura, no només pot presentar un gran nombre de tipus de lletra contrastats amb dissenys colorits i nous, sinó també associació i continuïtat històrica. evolució, innovació, etc. En aquest cas concret, tot i que la font Trajà de 2000 anys d'antiguitat i la font Futura són dues fonts diferents, totes dues es basen en proporcions geomètriques romanes.
La lletra en negreta del text principal no difereix gaire del seu pes normal. Es pot substituir per un altre tipus de lletra en negreta d'una família de tipus de lletra similar.